OLESTI VILA Oriol

Maître de Conférences d’Histoire Ancienne

Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana.
Universitat Autònoma de Barcelona

Adresse Professionelle

Facultat de Filosofia i Lletres,
Edifici B. 08193. Bellaterra.

Oriol.Olesti@uab.cat


  • Domaines thématiques
    • Archéologie du paysage et études des territoires anciens.
    • Continuités et changements en Hispanie du IIIe au IVe siècle après J.-C.
    • La romanisation dans la péninsule Ibérique.
    • L’occupation des Pyrénées pendant l’Antiquité.atiques :
    • Céramologie antique
  • Domaine géographique
    • France, Pas-de-Calais : les civitates des atrébates et des morins
    • Europe Occidentale.
  • 2006-2007 : Chercheur invité à la Faculté des lettres classiques (Université d’Oxford – Wolfson College).  
  • Depuis 2002 : Maître de conférences en Histoire Ancienne à l’UAB
  • Depuis 1996 : Chargé de cours à l’Université ouverte de Catalogne
  • 1993-1994 : Chercheur postdoctoral à l’Université de Franche-Comté

Il a par ailleurs été professeur invité à l’Université d’Oxford, à l’Université de Reading, à l’University College Dublin, à l’Université de St Andrews, à l’Université de Damas, à l’Université Toulouse-Jean Jaurès, à l’Université de Coimbra et à l’Université de Navarre. Il dirige actuellement deux projets de recherche en histoire et archéologie et en a dirigé quinze d’autres. Il est l’auteur de plus de 150 articles scientifiques, de quatre ouvrages scientifiques et de plusieurs articles et essais de diffusion historique.

Sélection

J. Sanjurjo, J. Morera, O. Olesti (2025), First Evidence of Roman Gold Mining Obtained by Luminescence Dating of Sediments in Les Guilleteres D’All (Cerdanya, Girona, Eastern Pyrenees). Land. 2025.

O. Olesti, (2024), La aplicación de la geo-arqueología en la investigación de los catastros romanos: el estudio de los campos de cultivo en la Hispania Tarraconensis. Dialogues d’Histoire Ancienne. 50.1, pp. 210 – 223. 2024.

O. Olesti, J. Narbarte, E. Iriarte, B. Carrillo (2024), La constrtucción de los campos en un sistema centuriado. La aplicación de la geoarqueología en la centuriación de Ilici (Elche, Alicante). Agri Centuriati, 21, 2024.

O. Olesti (2023), La Cerdanya y el Pirineo oriental durante el periodo ibérico (siglos VI-II ANE), Antiquité Tardive, 31, 2023. 163 – 174.

L. Colominas, O. Olesti, J. Guàrdia, K. Hazerchar, Supplying the Roman army? Animal production and consumption in the countryside of north-eastern Iberia (Can Rubió, la Garrotxa). Journal of Archaeological Science: Reports. 45, 2022.

O. Olesti, Writing instruments for managing provincial resources during the Roman occupation of northeast Hispania (2nd and 1st c. BCE). Journal of Roman Archaeology. 34.1, 2021.

O. Olesti, J. Wood, R. Andreu (2018) New perspectives on Byzantine Spain: the Discriptio Hispaniae. Journal of Ancient History. 6.2, pp. 278 – 308. Brepols, 2018.

J. Ferrer, J. Velaza, O. Olesti (2018), Nuevas inscripciones rupestres latinas de Oceja y los IIIIviri ibéricos de Iulia Lybica. Dialogues d’Histoire Ancienne. 44.1, 2018.

Ouvrages et Chapitres d’ouvrages.

C. Carreras, J. Molina, O. Olesti, V. Revilla (Eds.) (2024) Economía de la Hispania romana. Paisajes de producción y dinámicas comerciales. Universitat de Barcelona. 2024.

O. Olesti, J. Cortadella (Eds.), Lo viejo y lo nuevo en las sociedades antiguas. Homenaje a Alberto Prieto. XXXVI Colloque GIREA. Université du Franche-Comté, 2018.

O. Olesti (2024) El territori de Sant Cugat a l’antiguitat: vies, propietats i fortificacions. La basílica de Sant Cugat del Rec de Barcelona versus la basílica de Sant Cugat del Vallès. VIII jornades de les basíliques històriques de Barcelona, Universitat Antoni Gaudí, 2024.

O. Olesti, (2023) Ciudades, territorios y recursos en el Pirineo y Prepirineo oriental (siglos I a. C.-III d. C.). J. Andreu (Ed.), Pecunia communitis, Fundación Uncastillo, 2023.

O. Olesti (2023), Libica y la explotación de los territorios Pirenaicos Orientales (s. I – III d. n. e.). Small Towns. CSIC-Mérida, 2023.

O. Olesti (2022),  El territori de la ciutat d’Egara a l’alt i al baix imperi. L’ager d’una urbs ben enigmàtica. Les basíliques de la seu episcopal d’Ègara: centre i perifèria. VI jornades de les basíliques històriques de Barcelona, Universitat Antoni Gaudí, 2022.